Перейти к содержанию

Испанизация

Добавить ссылки
Материал из Мегавики — свободной энциклопедии
Данная страница не проверялась участниками с соответствующими правами.

Испанизация (исп. Castellanización; Españolización; Hispanización) — процесс добровольного либо насильственного перехода на испанский язык и усвоения испанской культуры. В самом испаноязычном мире различаются два близких, но достаточно чётко разграниченных понятия: кастильянизация — первичная испанизация начала колониального периода, и латиноамериканизация — вторичная испанизация в странах Нового Света. В ходе кастилизации произошло первое знакомство автохтонных народов (майя, кечуа, аймара и т. д.) с испанским языком и культурой, и развернулась активная метисация. В ходе колонизации, и особенно после получения независимости от Испании, каждая из испано-американских стран постепенно приобрела свой этнодемографический колорит, мало связанный с современной Испанией. В ходе латиноамериканизации эти испаноязычные субкультуры оказывают влияние на другие регионы. Так, во второй половине XX века произошла активная латиноамериканизация Майями кубинскими эмигрантами, а Хьюстона и Лос-Анджелеса — мексиканскими (мексиканизация). В отличие от предыдущих волн иммиграции, свыше 75 % латиноамериканских иммигрантов в США сохраняют испанский язык в той или иной мере.

См. также[править]

Источники[править]

  • Beatriz Garza Cuaron and Doris Bartholomew. Languages of intercommunication in Mexico. In: Stephen Adolphe Wurm, Peter Mühlhäusler, Darrell T. Tyron (1996), Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific (1622 pages), pp. 1254–1290. Chapter 2. Historical outline, p. 1258, 2.1.5: Replacement of the dominant indigenous languages by Spanish, pp. 1260–1262. Chapter 4: Spanish as a language of intercommunication, from the Conquest to present. pp. 1270–1271.
  • Rainer Enrique Hamel: Bilingual Education for Indigenous Communities in Mexico. Encyclopedia of Language and Education (2008), Part 5, Part 18, pp. 1747–1758.
  • Juan Carlos Godenzzi: Language Policy and Education in the Andes. Encyclopedia of Language and Education (2008), Part 1, Part 4, pp. 315–329.
  • Bierbach, Christine (1989) «'La lengua, compañera del imperio'? ou 'la filología, compañera del imperialismo?' — Nebrija (1492) au service de la politique linguistique du Franquisme». En: Bernard Py y René Jeanneret (comp.): Minorisation Linguistique et Interaction: Actes du Symposium Organisé par L'Association Internationale de Linguistique Appliquée et La Commission Interuniversitaire Suisse de Linguistique Appliquée, Neuchatel, 16-18 Septembre 1987. Ginebra: Librairie Droz, S.A., pp. 217-32.
  • Cifuentes, Bárbara, y María del Consuelo Ros R. (1993): «Oficialidad y planificación del español: dos aspectos de la política del lenguaje en México durante el siglo XIX», Iztapalapa, 29, pp. 135-146; disponible en línea: <http://tesiuami.uam.mx/revistasuam/iztapalapa/include/getdoc.php?id=1403&article=1440&mode=pdf Архивная копия от 16 октября 2013 на Wayback Machine>.
  • Dávila Balsera, Pauli; Eizagirre Sagardia, Ana, y Fernández Fernández, Idoia (1994): «Los procesos de alfabetización y escolarización en Euskal Herria, 1860-1990», Ikastaria. Cuadernos de Educación, 7, pp. 63-99. San Sebastián: Eusko Ikaskuntza; dispobible en línea: <http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/ikas/07/07063099.pdf>.
  • Delgado Criado, Buenaventura (1994): Historia de la educación en España y América. La educación en la España contemporánea (1789-1975), Madrid: Ediciones Morata.
  • Ferrer i Gironès, Francesc (1985): La persecució política de la llengua catalana, Barcelona: Edicions 62.
  • Garza Cuaron, Beatriz, y Doris Bartholomew (1996): Languages of intercommunication in Mexico, en: Stephen Adolphe Wurm, Peter Mühlhäusler, Darrell T. Tyron (1996), Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific (1622 pages), pp. 1254-1290. Chapter 2. Historical outline, p. 1258, 2.1.5: Replacement of the dominant indigenous languages by Spanish, pp. 1260-1262. Chapter 4: Spanish as a language of intercommunication, from the Conquest to present. pp. 1270-1271. (En inglés.)
  • Godenzzi, Juan Carlos (2008): Language Policy and Education in the Andes. Encyclopedia of Language and Education, Part 1, Part 4, pp. 315-329. (en inglés)
  • Hamel, Rainer Enrique (2008): «Bilingüismo, educación inigena y conciencia lingüística en comunidades otomíes del Valle del Mezquital», Estudios Filológicos, 16 (1981), pp. 127-162; disponible en línea: <http://www.hamel.com.mx/Archivos-Publicaciones/1981%20bilinguismo%20educacion%20indigena%20y%20conciencia%20linguistica%20en%20comunidades%20otomies%20del%20Valle%20del%20Mezqu.pdf>.
  • Hamel, Rainer Enrique (2008): Bilingual Education for Indigenous Communities in Mexico. Encyclopedia of Language and Education, Part 5, Part 18, pp. 1747-1758. (en inglés)
  • López Martín, Ramón (1991): «Política educativa en la dictadura de Primo de Rivera», en Rosa Calatayud Soler y otros: Cuestiones histórico-educativas. España. Siglos xviii-xx, Valencia: Universitat de València, pp. 181-205.
  • Pla Boix, Anna M. (2005): «L’ordenació de la qüestió lingüística a Catalunya de 1892 a 1936: el procés de reconeixement de l’estatut d’oficialitat del català», Revista de Llengua i Dret, núm. 43 (2005), pp. 179-211; disponible en línea: <Шаблон:Enlace roto>.
  • Pujol Berché, Mercè (2003): Del bilingüismo histórico al plurilingüismo. La inmigración en Cataluña. Perpiñan: Universidad de Perpiñán; en línea: <https://web.archive.org/web/20131017023730/http://segundaslenguaseinmigracion.com/L2ycomptext/delbilinguismoPUJOLHDR.pdf>.
  • Pueyo i París, Miquel (1987): Variables en el procés de minorització de la comunitat lingüística catalana. Tesis doctoral dirigida por el Dr. Joan Solà. Universitat de Lleida; disponible en línea: <www.tdx.cat/bitstream/10803/1603/1/01.MPP_1de4.pdf>.
  • Pueyo i París, Miquel (1996): Tres escoles per al catalans. Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya, Lérida: Pagès Editors.
  • Pueyo i París, Miquel (2000) «La facilitació: una hipòtesi per comprendre millor la recessió de la llengua catalana a Espanya, França i Itàlia», Els Marges, núm. 66 (Barcelona, 2000); disponible en línea: <web.udl.es/usuaris/w4085757/publicacions/facilitacio.pdf>.
  • Pueyo i París, Miquel (2003): «Minorització lingüística, implantació escolar i expansió de la llengua nacional. Una altra manera d’explicar la recessió lingüística del català a Espanya, França i Itàlia», Universitat de Lleida (abril del 2003); en línea: <https://web.archive.org/web/20100323140011/http://web.udl.es/usuaris/w4085757/recerca/usos.pdf>.
  • Ruiz, Francesc, Rosa Sanz y Jordi Solé i Camardons (1996): Història social y política de la llengua catalana, Valencia: 3 i 4.
  • Sueiro Justel, Joaquín (2001): «Aspectos generales de la política lingüística española en América y Filipina», en Miguel Ángel Esparza Torres, Hans-Josef Niederehe y Benigno Fernández Salgado (eds.): Estudios de historiografía lingüística. Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (Vigo, 7-10/02/2001), Hamburgo: Helmut Busque Verlag (Romanistik in Geschichte und Gegenwart, 8), pp. 695-707.
  • Senz, Silvia: «Una, grande y (esencialmente) uniforme. La RAE en la conformación y expansión de la “lengua común”», en: Senz, Silvia/Alberte, Montserrat: El dardo en la Academia. Barcelona: Melusina, 2011, vol. 2, 9-302; disponible en línea: <https://www.academia.edu/5980344/Silvia_Senz_Una_grande_y_esencialmente_uniforme._La_RAE_en_la_conformacion_y_expansion_de_la_lengua_comun_en_Senz_Silvia_Alberte_Montserrat_El_dardo_en_la_Academia._Barcelona_Melusina_2011_vol._2_9-302>.
  • Sueiro Justel, Joaquín (2001): «Aspectos generales de la política lingüística española en América y Filipina», en Miguel Ángel Esparza Torres, Hans-Josef Niederehe y Benigno Fernández Salgado (eds.): Estudios de historiografía lingüística. Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (Vigo, 7-10/02/2001), Hamburgo: Helmut Busque Verlag (Romanistik in Geschichte und Gegenwart, 8), pp. 695-707.
  • Sueiro Justel, Joaquín (2002): La política lingüística española en América y Filipinas (siglos XVI-XIX). Lugo: Tris Tram.
  • Vila, Francesc Xavier (2012): «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya», en: F. Xavier Vila i Moreno (ed.): Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, disponible en línea: <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000187%5C00000076.pdf>.
  • Viñao Frago, Antonio (2009): «La alfabetización en España: un proceso cambiante de un mundo multiforme», Efora, vol. 3, núm 1 (marzo del 2009); disponible en línea: <Шаблон:Enlace roto>.
  • Zabaltza, Xabier (2006): Una historia de las lenguas y los nacionalismos, Barcelona: Gedisa.

Ссылки[править]

Источник — https://megawiki.ru/wiki/Испанизация